Preu Net = És el preu de l'article més tots els gravàmens o impostos que aquest generi.
Preu Brut = És el preu base, sense incloure els gravàmens o impostos.
Preu net és amb IVA - preu brut és sense IVA.
Exemple:
Tens 10€ + IVA 21%
10,00€ (import brut)
2,10€ (import IVA 21%)
--------
12,10€ (import net)
miércoles, 29 de abril de 2015
martes, 28 de abril de 2015
Model 303
Model 303
El formulari 303 s'utilitza per fer les declaracions trimestrals o mensuals del règim general.
La presentació del model 303 corresponent a l'últim període de l'any s'acompanya del model 390, que reflecteix el resum anual de l'IVA.
El model 303 és el model més utilitzat a l'hora d'informar sobre les operacions d'IVA realitzades durant cada període de liquidació (que pot ser trimestral o mensual), pel fet que és obligatori per a la major part de formes jurídiques que poden adoptar a l'hora de començar una activitat econòmica. De manera que hauran de presentar el model 303 tots els autònoms, societats civils, comunitats de béns, etc, que hagin optat pel règim general d'IVA en el moment de l'inici de les seves activitats. També és d'obligada presentació per a totes les modalitats de societat mercantil per les quals es pot optar.
La presentació del model 303 corresponent a l'últim període de l'any s'acompanya del model 390, que reflecteix el resum anual de l'IVA.
El model 303 és el model més utilitzat a l'hora d'informar sobre les operacions d'IVA realitzades durant cada període de liquidació (que pot ser trimestral o mensual), pel fet que és obligatori per a la major part de formes jurídiques que poden adoptar a l'hora de començar una activitat econòmica. De manera que hauran de presentar el model 303 tots els autònoms, societats civils, comunitats de béns, etc, que hagin optat pel règim general d'IVA en el moment de l'inici de les seves activitats. També és d'obligada presentació per a totes les modalitats de societat mercantil per les quals es pot optar.
.jpg)
Operacions no subjectes a IVA
Les operacions no subjectes a l’IVA són aquelles que queden excloses de l’aplicació de l’impost.
Exemple: IBI
Exemple: IBI
Operacions exemptes d'IVA
Les operacions exemptes d’IVA són aquelles que, tot i estar subjectes a l’aplicació de l’impost, no se’ls aplica.
Exemple: Els serveis d'educació.
Tipus IVA
Hi han tres tipus d'IVA:
Superreduït: s'aplica a béns i serveis de primera necessitat pa , verdures, fuites etc. (4%)
Reduït: s'aplica a entrades de teatres,circs,concerts cinema aigua peluqueries etc.(10%)
General: s'aplica a electrodomèstics,roba,calçat,bricolatge etc. (21%)
Superreduït: s'aplica a béns i serveis de primera necessitat pa , verdures, fuites etc. (4%)
Reduït: s'aplica a entrades de teatres,circs,concerts cinema aigua peluqueries etc.(10%)
General: s'aplica a electrodomèstics,roba,calçat,bricolatge etc. (21%)
L'ofici
Comunicació escrita de caracter oficial integrada en la tramitació d'un procediment administratiu i que tracta d'un sol tema. Segons el destinatari els oficis poden ser de dos tipus:
- Ofici intern: adreçat a un altre òrgan administratiu o a un funcionari o funcionària.
- Ofici extern: adreçat a una persona física o jurídica que no pertanyi a l'Administració (empresa,etc.).
Un tipus especial d'ofici és la notificació, que és regulada per una normativa específica.
Format: DIN A4 (210 x 297mm) o bé DIN A5 (210 x 148mm).
Exemple:
- Ofici intern: adreçat a un altre òrgan administratiu o a un funcionari o funcionària.
- Ofici extern: adreçat a una persona física o jurídica que no pertanyi a l'Administració (empresa,etc.).
Un tipus especial d'ofici és la notificació, que és regulada per una normativa específica.
Format: DIN A4 (210 x 297mm) o bé DIN A5 (210 x 148mm).
Exemple:
Certificat
El certificat és un tipus de text administratiu emprat per constatar un determinat fet. En el procés de sol · licitud d'un lloc de treball, especialment quan es tracta d'una institució oficial, els certificats són fonamentals per demostrar la formació i l'experiència. És un tipus de text que es produeix normalment a instàncies de qui el rep, i per una persona amb autoritat suficient dins de la institució per establir que s'ha complert amb l'afirmat en el document. Si arriba haver alguna irregularitat o falsedat en el declarat, pot ser sancionat per la llei.
Exemple:
Jordi Antoni Morèt, vicegerent de WORLD, SL, empresa encarregada de gestions de programes informàtics.
Exemple:
Jordi Antoni Morèt, vicegerent de WORLD, SL, empresa encarregada de gestions de programes informàtics.
Certifico:
Que la senyora Cecília Carlet, treballa en la nostra empresa professionalment des de fa sis anys, amb un horari de treball de 9:30 a 13:30 h i de 16 a 19:30 h, de dilluns a divendres. Dissabtes, de 10 a 12 h, amb data d’expedició fins al dia 26 de febrer de 2020.
I, perquè consti, signo aquest certificat.
La Garriga (Barcelona), 19 març de 2014
El Saluda
Document de caracter protocol·lari que s'usa per a comunicacions breus, com ara notes d'agraïment, de felicitació, etc. Només fan servir saludes els alts càrrecs de l'Administració.
Format: targeta gran de 105 x 210 mm.
Format: targeta gran de 105 x 210 mm.
La Instancia
És l'escrit que s'utilitza per sol · licitar alguna cosa de l'Administració Pública. Amb menor freqüència també s'utilitza en l'àmbit privat quan la petició es dirigeix d'un particular a una empresa.
Qualsevol persona, en algun moment, necessita dirigir-se a l'Administració Pública en demanda d'alguna cosa i utilitzarà una instància. Per exemple: sol · licitar l'admissió per participar en una oposició, demanar a l'Ajuntament una llicència per realitzar obres en l'habitatge, sol · licitar una beca, manifestar una queixa, reclamar, etc.
Exemple:
OMAR ES SALMONS, major d’edat amb DNI 45789985P, telèfon 938754879, amb domicili a efecte de notificació al c/Nord, 2, de Barcelona, o adreça de correu electrònic Paisano@gmail.com
EXPOSO
Primer
Que sol·licito a l’ajuntament de la Garriga presentar-me a les oposicions d’auxiliar administratiu convocades per a l’any 2015.
SOL.LICITO
Que hem vull presentar a les oposicions d’auxiliar administratiu per a l’any 2015.
ANNEXOS
Com a prova de l’exposa’t, adjunto fotocòpia dels següents documents:
1- DNI
2- Títol d’auxiliar administratiu.
Barcelona, 28 de març de 2014
ALCALDIA DE L’AJUNTAMENT DE LA GARRIGA
La Nòmina (V)
Pasos a seguir per calcular una nòmina:
1.1 . Càlcul de les bases de cotització
1.1.1 de contingències comunes ( BCCC )
BCCC = percepcions salariales1
( sense comptar les hores extres ) + prorrateig de pagues extres .
Comprovació que està entre les bases màxima i mínima del seu grup de cotització
1.1.2 de contingències professionals ( BCCP )
BCCP = BCCC + hores extres (de qualsevol tipus )
Comprovació que està entre els límits màxim i mínim
1.1.3 d'hores extres no estructurals ( si n'hi ha ) Les suma d'hores
extres no estructurals
1.1.4 d'hores extres de força major ( si n'hi ha ) ( BCHEFM ) Les suma
d'hores extres de força major
1.2 Càlcul de cotitzacions :
1.2.1 Per contingències comunes BCCC x 4.7 %
1.2.2 Per desocupació BCCP x 1,6 % o 1.55 % 2
1.2.3 Per formació professional BCCP x 0.1%
1.2.4 Per hores extres no estructurals ( si n'hi ha ) BCHENE x 4.7 %
1.2.5 Per hores extres de força major ( si n'hi ha ) BCHEFM x 2%
1.3 Suma de cotitzacions
2n càlcul de les meritacions ( o salari brut )
Es col · loquen tots els conceptes , tant salarials com extrasalarials :
Salari base
Complements salarials
Pagues extres : Les pagues extres es poden cobrar o bé en mesos concrets
( usualment dues) o bé prorratejadament ( tots els mesos 1/12 part ) . només
posarem la paga extra en aquest últim cas ( 1/12 part ) o bé si estem en mes de
paga ( una completa )
Salaris en espècie
Hores extres ( no cal diferenciar entre Força major i no estructurals )
Percepcions no salarials : les posem integres , tot el que es percep .
3r càlcul de les altres deduccions
íntegres ) . A aquesta base li apliquem el tipus ( % ) que l'exercici digui
3.2 altres possibles deduccions : salaris en espècie , bestretes , sancions ,
embargaments ... Si hi va haver salaris en espècie , la mateixa quantitat ha d'aparèixer també en
les deduccions .
1.1 . Càlcul de les bases de cotització
1.1.1 de contingències comunes ( BCCC )
BCCC = percepcions salariales1
( sense comptar les hores extres ) + prorrateig de pagues extres .
Comprovació que està entre les bases màxima i mínima del seu grup de cotització
1.1.2 de contingències professionals ( BCCP )
BCCP = BCCC + hores extres (de qualsevol tipus )
Comprovació que està entre els límits màxim i mínim
1.1.3 d'hores extres no estructurals ( si n'hi ha ) Les suma d'hores
extres no estructurals
1.1.4 d'hores extres de força major ( si n'hi ha ) ( BCHEFM ) Les suma
d'hores extres de força major
1.2 Càlcul de cotitzacions :
1.2.1 Per contingències comunes BCCC x 4.7 %
1.2.2 Per desocupació BCCP x 1,6 % o 1.55 % 2
1.2.3 Per formació professional BCCP x 0.1%
1.2.4 Per hores extres no estructurals ( si n'hi ha ) BCHENE x 4.7 %
1.2.5 Per hores extres de força major ( si n'hi ha ) BCHEFM x 2%
1.3 Suma de cotitzacions
2n càlcul de les meritacions ( o salari brut )
Es col · loquen tots els conceptes , tant salarials com extrasalarials :
Salari base
Complements salarials
Pagues extres : Les pagues extres es poden cobrar o bé en mesos concrets
( usualment dues) o bé prorratejadament ( tots els mesos 1/12 part ) . només
posarem la paga extra en aquest últim cas ( 1/12 part ) o bé si estem en mes de
paga ( una completa )
Salaris en espècie
Hores extres ( no cal diferenciar entre Força major i no estructurals )
Percepcions no salarials : les posem integres , tot el que es percep .
3r càlcul de les altres deduccions
3.1 retencions a compte de l' IRPFLa base per al càlcul és la suma de tots els
meritacions ( inclosa la paga extra si n'hi ha, i totes les percepcions extra salarialsíntegres ) . A aquesta base li apliquem el tipus ( % ) que l'exercici digui
3.2 altres possibles deduccions : salaris en espècie , bestretes , sancions ,
embargaments ... Si hi va haver salaris en espècie , la mateixa quantitat ha d'aparèixer també en
les deduccions .
4t càlcul del salari net
Salari net =
Total meritat - ( cotitzacions a la SS + retencions IRPF + altres deduccions )
La Nòmina (IV)
Les deduccions: Les deduccions, o descomptes, més importants que l'empresa ha de realitzar al treballador a la nòmina, tot restant-les del total meritat, són:
- La Quota de cotització a la Seguretat Social: cal multiplicar el tipus o percentatges de cotització de la Seguretat Social del treballador per les seves respectives bases.
- La Quota de retenció de l'impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF): us donarè el % ( per exemple: 10%, 7%....)
Exemples:
1- Contingències comunes: 4,7÷100 x B.C.C.C= 4,7÷100 x 1228'3= 57'73
2- Atur: 1,55÷100 x B.C.C.P= 1,55÷100 x 1288'33= 19'96
3- Formació Professional: 0'10÷100 x B.C.C.P= 0'10÷100 x 1288'33= 1,28
4- Hores extra:
- Forma Major: 2÷100 x Import Hores Extra
-No estructurals: 4'7÷100 x Import Hores Extra= 4'7÷100 x 60= 2'82
Total Aportacions= Contingències comunes+ Atur+ formació professiona+ hores extra= 81' 79
Impost sobre la renda persones físiques: 4÷100 x base subjecta= 1180 x 4÷100= 47'2
Total a deduir= total aportacions + IRPF= 128'99
Líquid total a percebre= Total Meritat - Total a deduir= 1180 - 128'99= 1051'01
- La Quota de cotització a la Seguretat Social: cal multiplicar el tipus o percentatges de cotització de la Seguretat Social del treballador per les seves respectives bases.
- La Quota de retenció de l'impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF): us donarè el % ( per exemple: 10%, 7%....)
Exemples:
1- Contingències comunes: 4,7÷100 x B.C.C.C= 4,7÷100 x 1228'3= 57'73
2- Atur: 1,55÷100 x B.C.C.P= 1,55÷100 x 1288'33= 19'96
3- Formació Professional: 0'10÷100 x B.C.C.P= 0'10÷100 x 1288'33= 1,28
4- Hores extra:
- Forma Major: 2÷100 x Import Hores Extra
-No estructurals: 4'7÷100 x Import Hores Extra= 4'7÷100 x 60= 2'82
Total Aportacions= Contingències comunes+ Atur+ formació professiona+ hores extra= 81' 79
Impost sobre la renda persones físiques: 4÷100 x base subjecta= 1180 x 4÷100= 47'2
Total a deduir= total aportacions + IRPF= 128'99
Líquid total a percebre= Total Meritat - Total a deduir= 1180 - 128'99= 1051'01
La Nòmina (III)
Bases de cotització:
És la quantia sobre la qual s'apliquen els percentatges de les deduccions establertes per llei per obtenir les quotes que un treballador ha d'aportar a la SS
En qualsevol nòmina, gairebé sempre a la part inferior, apareix la base de cotització per contingències comunes i si tenim hores extres, també per contingències professionals, o altres conceptes. Vegem com es calcula:
La Base de Cotització per contingències Comunes (BCCC):
Calcul:
Remuneració Mensual + Prorrata pagues extra
Remuneració= salari base + complements salarials= (900+100+20+30=1060)
Prorrata pagues extra=2x (900+100)÷12= 168'33
BCCC= 1060+168'33= 1228'33
La Base de Cotització per contingències Professionals (BCCP):
Calcul:
BCCC + Hores Extra= 1228'33 + 60= 1288'33
La Base de Cotització de Hores Extra (BCHE):
Calcul:
Import Hores Extra= 60€
La Base subjecta al impost de la renda de les persones físiques (B IRPF):
Calcul:
=Total meritat= 1180€
La Nòmina (II)
Percepcions salarials: Retribueixen el treball efectiu i els períodes de descans. Cotitzen a la Seguretat Social.
Exemple: Plus d'antiguitat
Percepcions extrasalarials o no salarials: Retribueixen la resta de conceptes. No cotitzen a la Seguretat Social, llevat d'algunes, i n'hi ha d'altres que només cotitzen quan excedeixen de determinades quanties o límits.
Exemple: Dieta de viatge
Exemple: Plus d'antiguitat
Percepcions extrasalarials o no salarials: Retribueixen la resta de conceptes. No cotitzen a la Seguretat Social, llevat d'algunes, i n'hi ha d'altres que només cotitzen quan excedeixen de determinades quanties o límits.
Exemple: Dieta de viatge
La Nòmina
És el document justificatiu del seu lliurament, en què han de constar desglossats tots els conceptes inclosos, tant les percepcions com les deduccions.
El format estàndard d'una nòmina està regulat per la legislació vigent i es marca una estructura i contingut mínim que s'ha de respectar en tot cas.
Aquest contingut mínim de la nòmina ha d'incloure almenys:
Dades identificatives de l'empresa , direcció del centre de treball i codi conta cotització en el qual està el treballador inclòs .
Dades bàsiques del treballador , tipus de contracte , categoria , antiguitat a l'empresa.
Període de liquidació a què correspon aquesta nòmina .
Detall de les percepcions salarials i extrasalarials que componen la retribució bruta del treballador .
Detall de les deduccions que se li practiquen al salari brut , ben marcades per la legislació vigent , bé per un altre tipus de deduccions que calgui aplicar a la nòmina , com bestretes o , embargaments en la nòmina .
Líquid a percebre , atès que la nòmina té consideració de document acreditatiu del pagament de salaris tancant els pagaments pendents al treballador per al període estipulat .
Detall de les bases de cotització de la nòmina , juntament amb el detall de les bases d'IRPF .
Lloc d'emissió i signatura i segell per l'empresa i treballador .
Remarcar que encara que aquests elements siguin minims , hi ha algunes excepcions com el cas de la signatura del treballador . No és necessària aquesta signatura si el pagament de la nòmina s'ha realitzat per mitjans bancaris que puguin demostrar la percepció salarial per part del treballador .
Retribució bruta ; conceptes que conformen el salari brut
La suma total de tots els conceptes que cal abonar al treballador donen origen a la retribució bruta mensual . La nòmina té per norma general períodes de liquidació mensuals amb les següents excepcions :
Entrada o sortida del treballador de l'empresa , sense que aquestes dates corresponen amb el mes natural .
Nòmines de paga extra .
En cap cas es permet la confecció de nòmines estàndard per períodes inferiors al mes . Imaginem una empresa que realitza pagaments setmanals o quinzenals als seus treballadors . En aquest supòsit , aquests pagaments tenen la consideració de bestretes fins que finalitzi el mes i es liquidi la nòmina .
Dins de les percepcions que se sumen per donar lloc al salari brut tenim dos grups diferenciats :
Percepcions salarials , que el conformen tots aquells conceptes que estan fixats pel conveni col · lectiu aplicable a l'empresa
Percepcions extrasalarials , en el qual s'inclouen conceptes que no tenen la consideració pura de salari , com poden ser dietes , despeses de locomoció o plus per retribucions en espècie com el plus per desgast d'eines
Percepcions salarials
Tal com hem definit anteriorment , la quantitat de conceptes que es poden incloure dins de les percepcions salarials és molt àmplia i no és genèrica , perquè cada empresa té un conveni col · lectiu diferent i cadascun d'aquests textos inclou una distribució diferent dels pagaments que cal realitzar .
Normalment , ens podem trobar amb conceptes com :
Salari base , que correspon al pagament mensual mínim que s'ha de realitzar per un treballador dins de la categoria en què està enquadrat .
Complements , com quantitats addicionals que complementen el salari base en el cas que es compleixin uns determinats requisits de productivitat , compliment horari , productivitat , treballs penosos , nocturns en dies festius .
Part proporcional de paga extra . Tots els convenis col · lectius regulen el pagament d'una o diverses pagues extres . Normalment s'abonen entre dos i quatre pagues extres anuals i es pot donar el cas que la paga extra es trobi prorratejada .
percepcions extrasalarials
En aquest apartat s'engloben tots aquells conceptes que no constitueixen un pagament directe pel treball exercit , sinó que cobreixen un altre tipus de despeses que se li puguin originar a un treballador . Per exemple , tenen aquesta consideració els pagaments per dietes , desgast d'eines o quantitats indemnitzatòries per canvi de centre de treball o de localitat .
Descomptes en la nòmina
Tal com hem explicat anteriorment, en la nòmina ens podem trobar dos tipus de descomptes diferents , bé els descomptes obligatoris per llei o bé els descomptes que s'hagin d'aplicar per qualsevol altre tipus de normatives .
En el cas dels descomptes per llei , tenim dos grups de deduccions diferents, que es destinen al pagament de la seguretat social a càrrec del treballador , com els pagaments a compte que el mateix treballador ha de realitzar a Hisenda , en concepte de l'IRPF .
La seguretat social a càrrec del treballador és un percentatge que es paga en funció de la base de cotització . Aquest pagament , cobreix tres conceptes diferents amb un import màxim del 6,7% sobre la base de cotització . El percentatge que s'abona es distribueix entre :
Contingències comunes
Atur i incapacitat temporal
FOGASA i formació laboral
En el cas dels pagaments a compte de l'IRPF , es realitza també un descompte d'un percentatge que té la consideració de pagament a compte per a la declaració de la renda del treballador . Aquest percentatge es calcula a cada treballador de manera personal , aplicant la normativa a l'efecte sobre l'impost de la renda i pot ser estar comprès entre el 0 % al 35 %.
La base de càlcul d'aquest percentatge és la base d'IRPF , que no té perquè coincidir amb la base de cotització . Tinguem en compte que la normativa de la Seguretat Social no és la mateixa normativa que té Hisenda i hi ha infinitat de conceptes salarials que no són conceptes cotitzables però si s'integren dins de la base d'IRPF .
El format estàndard d'una nòmina està regulat per la legislació vigent i es marca una estructura i contingut mínim que s'ha de respectar en tot cas.
Aquest contingut mínim de la nòmina ha d'incloure almenys:
Dades identificatives de l'empresa , direcció del centre de treball i codi conta cotització en el qual està el treballador inclòs .
Dades bàsiques del treballador , tipus de contracte , categoria , antiguitat a l'empresa.
Període de liquidació a què correspon aquesta nòmina .
Detall de les percepcions salarials i extrasalarials que componen la retribució bruta del treballador .
Detall de les deduccions que se li practiquen al salari brut , ben marcades per la legislació vigent , bé per un altre tipus de deduccions que calgui aplicar a la nòmina , com bestretes o , embargaments en la nòmina .
Líquid a percebre , atès que la nòmina té consideració de document acreditatiu del pagament de salaris tancant els pagaments pendents al treballador per al període estipulat .
Detall de les bases de cotització de la nòmina , juntament amb el detall de les bases d'IRPF .
Lloc d'emissió i signatura i segell per l'empresa i treballador .
Remarcar que encara que aquests elements siguin minims , hi ha algunes excepcions com el cas de la signatura del treballador . No és necessària aquesta signatura si el pagament de la nòmina s'ha realitzat per mitjans bancaris que puguin demostrar la percepció salarial per part del treballador .
Retribució bruta ; conceptes que conformen el salari brut
La suma total de tots els conceptes que cal abonar al treballador donen origen a la retribució bruta mensual . La nòmina té per norma general períodes de liquidació mensuals amb les següents excepcions :
Entrada o sortida del treballador de l'empresa , sense que aquestes dates corresponen amb el mes natural .
Nòmines de paga extra .
En cap cas es permet la confecció de nòmines estàndard per períodes inferiors al mes . Imaginem una empresa que realitza pagaments setmanals o quinzenals als seus treballadors . En aquest supòsit , aquests pagaments tenen la consideració de bestretes fins que finalitzi el mes i es liquidi la nòmina .
Dins de les percepcions que se sumen per donar lloc al salari brut tenim dos grups diferenciats :
Percepcions salarials , que el conformen tots aquells conceptes que estan fixats pel conveni col · lectiu aplicable a l'empresa
Percepcions extrasalarials , en el qual s'inclouen conceptes que no tenen la consideració pura de salari , com poden ser dietes , despeses de locomoció o plus per retribucions en espècie com el plus per desgast d'eines
Percepcions salarials
Tal com hem definit anteriorment , la quantitat de conceptes que es poden incloure dins de les percepcions salarials és molt àmplia i no és genèrica , perquè cada empresa té un conveni col · lectiu diferent i cadascun d'aquests textos inclou una distribució diferent dels pagaments que cal realitzar .
Normalment , ens podem trobar amb conceptes com :
Salari base , que correspon al pagament mensual mínim que s'ha de realitzar per un treballador dins de la categoria en què està enquadrat .
Complements , com quantitats addicionals que complementen el salari base en el cas que es compleixin uns determinats requisits de productivitat , compliment horari , productivitat , treballs penosos , nocturns en dies festius .
Part proporcional de paga extra . Tots els convenis col · lectius regulen el pagament d'una o diverses pagues extres . Normalment s'abonen entre dos i quatre pagues extres anuals i es pot donar el cas que la paga extra es trobi prorratejada .
percepcions extrasalarials
En aquest apartat s'engloben tots aquells conceptes que no constitueixen un pagament directe pel treball exercit , sinó que cobreixen un altre tipus de despeses que se li puguin originar a un treballador . Per exemple , tenen aquesta consideració els pagaments per dietes , desgast d'eines o quantitats indemnitzatòries per canvi de centre de treball o de localitat .
Descomptes en la nòmina
Tal com hem explicat anteriorment, en la nòmina ens podem trobar dos tipus de descomptes diferents , bé els descomptes obligatoris per llei o bé els descomptes que s'hagin d'aplicar per qualsevol altre tipus de normatives .
En el cas dels descomptes per llei , tenim dos grups de deduccions diferents, que es destinen al pagament de la seguretat social a càrrec del treballador , com els pagaments a compte que el mateix treballador ha de realitzar a Hisenda , en concepte de l'IRPF .
La seguretat social a càrrec del treballador és un percentatge que es paga en funció de la base de cotització . Aquest pagament , cobreix tres conceptes diferents amb un import màxim del 6,7% sobre la base de cotització . El percentatge que s'abona es distribueix entre :
Contingències comunes
Atur i incapacitat temporal
FOGASA i formació laboral
En el cas dels pagaments a compte de l'IRPF , es realitza també un descompte d'un percentatge que té la consideració de pagament a compte per a la declaració de la renda del treballador . Aquest percentatge es calcula a cada treballador de manera personal , aplicant la normativa a l'efecte sobre l'impost de la renda i pot ser estar comprès entre el 0 % al 35 %.
La base de càlcul d'aquest percentatge és la base d'IRPF , que no té perquè coincidir amb la base de cotització . Tinguem en compte que la normativa de la Seguretat Social no és la mateixa normativa que té Hisenda i hi ha infinitat de conceptes salarials que no són conceptes cotitzables però si s'integren dins de la base d'IRPF .
miércoles, 22 de abril de 2015
martes, 14 de abril de 2015
martes, 7 de abril de 2015
Suscribirse a:
Entradas (Atom)